Yo soy quien por estirpe catalana
te escribe "al teu memòria" día tras día,
!mi musa de la frágil porcelana!,
yo soy aquel que ayer no más decía.
Que por tu dulce amor recitaría
mil prosas en la lengua castellana,
atando en redondillas de alegría
el verso azul y la canción profana.
...Pero llegado el tifo urdió en tu cama,
que a su corcel de sombras subirías.
Menguada ante el cristal de tu ventana,
cenceña, enamorada, allí morías,
designio que rompió la porcelana
en cuya noche un ruiseñor había.
En tierra burgalesa quedaría
el premio de la vil muerte temprana
y escrito un epitafio que decía
que era alondra de luz por la mañana.
He tornat a la placeta bascuñana,
passat mig segle d'aquell dia,
a reiterar el meu amor a la finestra
en què vaig jurar que sempre t'estimaria.
© Manuel Bastidas Mora
Venezuela
RED DE INTELECTUALES, DEDICADOS A LA LITERATURA Y EL ARTE. DESDE VENEZUELA, FUENTE DE INTELECTUALES, ARTISTAS Y POETAS, PARA EL MUNDO
Ando revisando cada texto para corroborar las evaluaciones y observaciones del jurado, antes de colocar los diplomas.
Gracias por estar aquí compartiendo tu interesante obra.
http://organizacionmundialdeescritores.ning.com/
CUADRO DE HONOR
########
© 2024 Creada por MilagrosHdzChiliberti-PresidSVAI. Con tecnología de
Insignias | Informar un problema | Política de privacidad | Términos de servicio
¡Tienes que ser miembro de SOCIEDAD VENEZOLANA DE ARTE INTERNACIONAL para agregar comentarios!
Únete a SOCIEDAD VENEZOLANA DE ARTE INTERNACIONAL